El mòbil, una eina per a l’aprenentatge

moviles

El telèfon mòbil és una eina molt eficaç per a l’educació, atès que millora la implicació dels joves i porta els continguts a un dispositiu que usen constantment. Aquesta és una de les conclusions que es van poder extreure de la jornada “Tecnologia mòbil i aprenentatge”, organitzada per KID’S CLUSTER amb el suport de Mobile World Capital, celebrada a Barcelona Activa el 10 d’octubre.

Pere Torrents, mEducational mànager de Mobile World Capital – GSMA (MWC), va donar algunes dades sobre com utilitzem el mòbil, i va recordar que Espanya és líder mundial en penetració de smartphones, amb un 66%, i que al món hi ha 7.000 milions de dispositius connectats: “Quan es va arribar als 4.000 milions, ja hi havia més dispositius que raspalls de dents”, va explicar. Es calcula que per al 2020, hi haurà cinc aparells connectats per persona.

Aquests dispositius han canviat la nostra manera de viure i de comunicar-nos, i això també afecta els joves: el 80% dels adolescents té un smartphone i el 25% dels nens d’entre 2 i 5 anys ja navega sense l’ajuda dels seus pares. I és que les pantalles tàctils han solucionat el problema de la coordinació ull mà que suposava el ratolí per als nens més petits.

Noves maneres d’educar
Segons Torrents, “la mobilitat pot canviar l’educació”, i d’aquesta idea neix el projecte de MWC mSchool , que vol aprofitar la tecnologia mòbil per millorar la implicació i els resultats dels alumnes. Els mòbils permeten al sector educatiu pensar en noves maneres d’ensenyar i d’aprendre, aprofitant un dispositiu “que els joves ja porten a sobre”, pel que resulta d’accés fàcil .

Aquest projecte té quatre eixos :

- Mobilitzar la informàtica, en què es proposa que el temari d’informàtica de l’ESO es centri a elaborar una aplicació per a mòbils.
- El lliurament dels Mobile Learning Awards, tant a alumnes com a educadors.
- Mobile History Map, que busca treure el mòbil de l’àmbit de l’escola i de la tecnologia, geoposicionant punts rellevants propers a les escoles.
- Potenciar els projectes d’emprenedors en educació mòbil.

mSchools s’avalua cada any, amb l’objectiu de replantejar i adaptar el projecte als resultats obtinguts.

Una experiència en escoles sud-africanes
Theophilus van Rensburg va explicar una experiència també d’educació gràcies al mòbil, però portada a terme en unes 20 escoles de Sud-àfrica, la majoria d’educació primària. El seu projecte, M – Ubuntu, busca des de 2006 augmentar l’eficàcia dels mestres i escoles gràcies a l’ús dels smartphones.

Van Rensburg va explicar que aquests aparells tenen molts avantatges sobre l’ordinador: el 75% de la població sud-africana compta ja amb un mòbil, percentatge que arriba al 93% en el cas dels estudiants de secundària. A més, és una eina que nens i adolescents ja fan servir per escriure, ja que envien missatges i participen en xarxes socials. Aquests aparells també són més fàcils de reparar que un ordinador.

El projecte ha millorat el rendiment acadèmic a les escoles, gràcies a què els joves fan servir els telèfons per dur a terme projectes, preparar exàmens i preparar presentacions audiovisuals i textuals. A més, els mòbils afavoreixen una educació flexible i personalitzada, permeten l’accés a informació global i suposen una eina d’innovació a l’hora de solucionar problemes. La seva flexibilitat permet també l’ús en contextos molt variats i no només a l’aula.

L’ús de mòbils a les escoles també ha afavorit la col•laboració entre gent de competències molt variades (per exemple, estudiants i llicenciats universitaris que col•laboren amb les escoles proporcionant assistència tècnica), a més de contactes multiculturals (com portant a terme videoconferències amb escoles d’altres països).

Tal com explica Van Rensburg, el sistema permet que els nens aprenguin tècniques i coneixements que els seran útils quan s’incorporen al món laboral, i impulsa un factor decisiu en l’educació: els implica a ells mateixos a l’hora de millorar el seu rendiment.

Innovació necessària
Aquesta implicació va ser també un dels factors que va destacar Javier González Casado, gerent de gestió del coneixement de la Fundación Telefónica, que porta a terme projectes educatius integrats en el programa Educared.

Des d’aquests projectes s’intenta que els nens i els adolescents aprenguin “competències centrals del segle XXI per incorporar-se a la vida adulta”, partint de la base que “la innovació en educació és necessària”. A més de la innovació i la implicació, des d’Educared es promouen projectes en què es motivi als estudiants, es cuidi el seu rerefons personal, es potenciïn les connexions amb l’entorn i en els quals l’aprenentatge sigui social i col•laboratiu.

Una investigació pilot va oferir una experiència d’integració de mobile learning en dos centres educatius (Joan XXIII i Pare Piquer) amb estudiants en risc d’exclusió social, que havien mostrat dificultat en l’aprenentatge i poca experiència de treballs en grup, però gairebé tots tenien mòbil, encara que no l’utilitzessin per a la seva educació escolar.

Els joves que van participar en aquesta experiència van ressaltar l’ús de la geolocalització i el treball en grup, ja que havien d’estudiar un projecte del seu entorn. Per a González Casado, el més motivador ser veure com els joves es van adonar que les escoles formen part de la societat, que l’ús del mòbil va portar a millors resultats i a la creació de continguts, i que els estudiants van quedar molt satisfets amb la sessió de presentació de continguts.

González Casado va tancar la seva intervenció subratllant la importància d’anticipar-se “als canvis de la societat i incorporar-los l’aprenentatge”, per tal de crear vincles entre la societat i l’alumnat.

Grups de treball
La sessió va dedicar la seva segona meitat a la posada en comú d’idees i coneixements per part dels socis de KID ‘S CLUSTER, amb l’objectiu de recollir les propostes i projectes dels experts sobre les principals línies de desenvolupament de les solucions mòbils en l’àmbit educatiu.

En definitiva, el telèfon mòbil és una eina d’educació encara desaprofitada i que malgrat que encara es considera una font de distraccions a classe, la seva integració en les tècniques educatives pot ajudar a motivar i a implicar l’alumnat. La qual cosa té sentit, ja que es fan més accessibles els coneixements i més flexibles i variats els mètodes d’estudi i aprenentatge.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.