KID’S CLUSTER i BCD presenten els productes més innovadors dirigits a la infància

bcd

Qualsevol innovació ha de donar resposta a una necessitat, bé sigui real i expressada pels consumidors o bé sigui latent. Aquesta és una de les principals conclusions de la sessió “Productes innovadors per al segment infantil”, organitzada per KID’S CLUSTER, col·lectiu d’empreses relacionades amb el sector de la infància que té com a objectiu reforçar el segment de productes infantils a Catalunya, i pel BCD Barcelona Centre de Disseny, i que va tenir lloc aquest dimecres 6 de març a l’edifici Arpa Design Centre Barcelona.

La sessió, oberta a tots aquells professionals d’empreses i entitats que ofereixen productes i serveis dirigits a la infància, va acollir la presentació de diferents propostes innovadores
dirigides a la infància: en concret, les deu propostes més innovadores sorgides del Mercat d’Idees Disseny (MID), un programa del BCD l’objectiu del qual és fomentar la creació d’oportunitats de negoci a partir de projectes innovadors en els quals el disseny hi sigui un element central. Totes elles, a més, compartien la característica de ser productes i serveis que poden esdevenir oportunitats de negoci i ser d’interès per a les empreses del sector infantil.

La sessió, plantejada també com un espai de reflexió centrat en la innovació i la creativitat i en els seus factors necessaris, va facilitar l’intercanvi d’experiències i punts de vista entre els diferents professionals, alhora que va permetre un primer contacte, que podrà esdevenir una oportunitat de negoci, entre els autors de les propostes i els assistents.

La innovació: com arribar-hi?
Les experiències professionals i el coneixement del mercat dels diferents assistents a la sessió “Productes innovadors per al segment infantil” va permetre aprofundir en el procés
d’innovació i en els criteris més rellevants per a innovar o per a decidir quines innovacions
s’incorporen a les empreses. Les conclusions més rellevants de la jornada han estat aquestes:

- Tota innovació ha de respondre a una necessitat real o latent: els assistents a la sessió van coincidir a apuntar que la totalitat de les empreses que decideixen incorporar I+D de forma externa la busquen de forma activa a partir d’una necessitat identificada. Aquestes necessitats poden ser reals i revelades pels usuaris o latents -per exemple, algunes propostes sense una demanda específica tenen una molt bona acollida quan saben trobar aquelles necessitats amagades.

- Trobar el professional adequat, un problema: en els casos en què una empresa decideix apostar per la innovació, una de les principals problemàtiques a l’hora de sol•licitar
propostes innovadores a tercers a partir d’un briefing és trobar el perfil professional que
desenvolupi la proposta, així com l’elevat cost de la intermediació, l’excés de temps
necessari per a obtenir una resposta de tercers, la dificultat a l’hora de definir el briefing i el
pas del disseny a la producció.

- Antropòlegs, sociòlegs, dissenyador i enginyers, els professionals clau? El suport extern en I+D s’acostuma a buscar en els estudis de disseny, les enginyeries i els centres tecnològics. La combinació d’experts en processos productius amb bons coneixedors de la usabilitat del producte acostuma a ser un tàndem amb garanties d’èxit.

- La implementació d’innovacions externes: comptem amb la tecnologia necessària? Tot i dur a terme una cerca activa de la innovació, en alguns casos les empreses també incorporen innovacions que provenen de la presentació proactiva per part de tercers de propostes o solucions innovadores per a incorporar a catàleg. En aquest cas, la majoria de les empreses participants a la sessió “Productes innovadors per al segment infantil” apunten que la problemàtica més evident en aquestes relacions és l’elevat cost
d’implementació de la innovació presentada i, en alguns casos, que la tecnologia necessària
per dur a terme la idea presentada no sempre està a l’abast de l’empresa.

- La innovació és transversal: Les activitats relacionades amb l’I+D que es decideix atendre de forma interna a nivell d’empresa són aquelles que responen a aspectes estratègics. En aquests casos, els perfils que participen en el procés de creació de nous productes respon al de dissenyadors, enginyers, economistes, educadors i clients, involucrant a àrees tan diverses dins l’empresa com ara màrqueting, disseny, qualitat i desenvolupament o operació. En aquests casos, les principals fonts d’inspiració per a innovar són el coneixement propi dins l’empresa, els informes de tendències, les xarxes socials, la competència, les fires, els focus groups o el testeig amb usuaris.

- Normativa, marca i canal de venda, elements rellevants en la innovació: pel que fa a les característiques més rellevants a l’hora d’incorporar un producte o servei innovador, empreses i emprenedors creatius assenyalen que ha de donar resposta a una necessitat, real o latent, i ha d’estar centrat en l’usuari, tot considerant els valors inherents tant a la marca fabricant com al punt de venda al qual es trobi, així com la normativa aplicable en cada cas (producte i país).

- Clients i compradors, els receptors de les innovacions: durant el debat final també es va destacar la importància de prendre en consideració les figures del comprador del producte, que és alhora tant consumidor final de la innovació com client de la botiga o canal de venda en què aquesta es posarà al seu abast. Així mateix, és necessari tenir coneixement dels catàlegs dels distribuïdors i de com encaixarà la innovació en la seva oferta global i en el seu posicionament, consideracions que permetran tant a les empreses consolidades com als emprenedors presentar propostes encertades.

- Innovacions que generen productes derivats: les empreses valoren altament que la innovació possibiliti la generació d’una gama de productes derivats que donin resposta a les particularitats del client quan aquest es troba en el canal de venda i pot voler optar per
diferents formats o variants; mentre que l’emprenedor creatiu prioritza la creativitat i el
disseny aplicat, així com que la proposta sigui diferenciada i innovadora.

- La miopia del producte o el perill de presentar innovacions no vendibles. El component essencial de qualsevol producte és que es pugui vendre: aquesta va ser una de les principals conclusions dels assistents a la sessió, que van apuntar la necessitat de defugir la miopia del producte; és a dir, centrar-se massa en les seves qualitat i deixar al marge l’entorn en què aquest s’haurà de distribuir, comercialitzar i utilitzar.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.